Medi Ambient i Model Territorial

Carles Samper Sànchez, Secretari de Medi Ambient Executiva Provincial d’Alacant.

.

És una frase recurrent però és també un principi que ens fa tornar a la lògica a l’hora de pendre decisions que van a afectar al nostre entorn per a sempre: “Pensa globalment i actua localment”. Aquest dit que ja fa anys ens repetien contínuament les associacions ecologistes ha acabat per impregnar les polítiques de disseny de les nostres ciutats allí on es vol fer una bona actuació afectant el menys possible el futur de la nostra terra.

Últimament estem assistint a una carrera de redaccions de Plans Territorials demostrant una espectacular falta de lideratge dels polítics que governen el nostre territori. Crec que és molt senzill. Sols necessitem un Pla Territorial, un model territorial que ens represente a tots i en el que tots pugam participar, ací està la part difícil però no impossible. El que sí que es posa de manifest és el que tenen en comú tots aquestos plans ja presentats: El acabar de dissenyar aquells “pols d’atracció” que tenim en la província. És clar que son i poden ser encara més, els motors de la província d’Alacant. I ja que parlem de motors, m’agradaria fer una comparativa per al futur: Podem elegir un motor de gasolina, amb més velocitat, més avaries i amb una emissió de CO2 important. Podem elegir un motor diesel, menys ràpid però més segur amb poques reparacions i amb emissió de CO2 menor però encara considerable. Finalment podem decidir un motor elèctric amb la mateixa velocitat que un diesel, sense emissions de CO2, sense pràcticament reparacions però amb una autonomia limitada a no ser que a la mateixa província disposem dels elements d’abastiment energètic per a carregar-lo i deixar per tant, de dependre de combustibles importants.

De totes formes, el motor és el principal però no l’únic element a tindre en compte, qualsevol habitant de la província d’Alacant ha de ser protagonista, uns per viure i/o treballar en un Pol d’Atracció i altres per viure i/o treballar en una zona rural amb els serveis básics coberts i participant de la conservació del paisatge per a disfrute de tots els ciutadans.

Les infrastructures que necessitem per a connexió d’aquestos elements dintre de la província i entre la província i altres territoris, son vitals i també és necessari que aquestos siguen el més integrats possible en el territori. El transport del futur és el tren i actualment ja tenim elements de comunicació importants, millorats extremadament amb l’AVE. Com a proposta de futur, caldria considerar l’AVE com el tronc principal de l’arbre i definir un transport lleuger ferroviari per a que la sàvia que ens aporta l’AVE puga arribar a tots els ciutadans de la província, així com aconseguir una millor comunicació amb altres Pols d’Atracció de fora de la Província.

Així mateix, ja son molts els Ajuntaments que estan apostant per la recuperació de corredors verds, en forma de via verda, sendes fluvials, etc.. Un projecte de futur important tant per a l’oci dels nostres veïns com per a dotar d’una nova infrastructura per al turisme de natura, seria el disseny d’una xarxa provincial i supra provincial d’aquestos corredors verds, utilitzant les antigues vies ferroviàries, els dominis públics hidràulics, i també noves dotacions en els Plans d’Ordenació Urbana dels Municipis. La Conservació tant del Litoral com del Paisatge Forestal ha d’anar en consonància amb aquesta “ocupació del territori”: Un creixement urbanístic dels nostres pobles de forma compacta (que no vol dir comprimida) evita la dispersió de la població i els problemes conseqüents: Ocupació del territori i pèrdua de bio diversitat, exigència dels veïns dels serveis bàsics com transport, sanitat, educació, enllumenat, manteniment, etc... Està més que demostrat que el creixement desordenat i dispers no és sostenible a nivell medi ambiental, a nivell econòmic i tampoc a nivell social. És per tant un model a descartar.

Per acabar, un element clau que ens afecta a tots però que ha de ser abordat per els gestors municipal és el consum energètic de les entitats locals, tant del parc de vehicles com dels edificis públics. Ja tenim a l’abast tant els element d’anàlisi i millora com les tecnologies per a fer els nostres administracions menys dependents dels combustibles fòssils i menys contaminants, a més a més de recolzar amb la seua implantació un nou sector industrial amb disseny i fabricació nacional. El model territorial d’Alacant deuria de tindre en compte aquest aspecte i marcar objectius d’estalvi energètic i disminució de les emissions per als municipis.