Debat sobre l’orientació política del Govern.

Intervenció del president Antich en el debat sobre l'orientació de política general del Govern de les Illes Balears

Senyores i senyors diputats, Comparec avui davant aquesta cambra, en aquest debat sobre l’orientació política del Govern.

I ho faig en uns moments d’incertesa derivats de la greu crisi econòmica –la més greu des de 1930– que ha sobtat governs i experts, que afecta tot el món i que ha esdevingut la primera preocupació de la ciutadania i del meu Govern.

Governar és prendre iniciatives i marcar prioritats. Per tant, des del Govern prioritzam. La primera és atendre aquelles persones més indefenses, però inclou també atendre una àmplia franja de classes mitjanes, de famílies, per tal que segueixin sent un instrument d’estabilitat per al nostre país.

I en aquestes prioritats inicials incloc, per descomptat, posar en marxa tots els mecanismes al nostre abast per tal de contribuir a reactivar, amb garanties de futur, la nostra activitat econòmica.

D’entrada he de dir que el nostre objectiu essencial –gairebé una obsessió– és el manteniment dels llocs de feina. Que els treballadors i els professionals conservin la seva feina. I que tots aquells que es puguin trobar provisionalment en situació d’atur tenguin accés, en el menor termini de temps possible, a una ocupació que els permeti afrontar el futur immediat sense excessiva angoixa. I per això l’aportació i la disposició dels empresaris serà fonamental.

Tot i així, he de dir que sectors com el de la construcció, que han registrat en els darrers anys una sobredimensió d’activitat, s’han de dimensionar de nou a la baixa i, per tant, reduir els nivells d’ocupació i facilitar el pas a altres sectors.

En tot cas, el Govern dedicarà a aquest capítol les energies més intenses i els recursos més grans. L’objectiu és que no quedi ningú fora de l’aixopluc de les institucions, que tothom es pugui sentir raonablement a recer.

De les causes de la crisi, en parlaré poc. Crec que més val emprar totes les energies a trobar-hi solucions i respostes.

Hem vist, aquestes darreres setmanes, reunir-se els governants d’Europa i el món per prendre mesures unitàries, de conjunt.

Aquest és un fet que dóna confiança. I la confiança és la millor medicina per aportar seguretat a l’economia.

Hem d’esperar que encertin en les mesures. Però vull fer una breu reflexió sobre com hem arribat a una situació tan delicada. Senzillament: s’ha esbucat un model econòmic de tall ultraliberal, de creixement voraç sense límits ni controls.

Mai tants havíem depès de tan pocs. Uns pocs que es movien amb impunitat sense cap tipus de supervisió eficaç de les seves actuacions.

I ara, després de l’esclafit, podem confirmar que només amb control democràtic i regles del joc clares es pot vetllar per l’interès general i per la cohesió social.

Europa s’ha unit per vèncer la crisi financera i ara ha de continuar unida treballant contra la crisi econòmica.

Sé que això pot semblar que ve de molt enfora, que són fils que es mouen a uns altres nivells, però creguin-me que, atesa la situació, a ningú no li està permès dir allò que “tanmateix no podem fer-hi res”.

És evident que a les Illes Balears no hem creat la crisi, però coincideix que, des de fa un temps, s’ha incitat cap a un model de creixement artificial, també de bombolla, en què l’especulació, els guanys ràpids i sense esforç, havien pres una clara sobredimensió dins el mercat. I ara, en pagam les conseqüències.

Només un exemple. Mirem el sector de la construcció. Va tenir a ca nostra un creixement explosiu. Es va ajuntar l’eclosió privada amb la pública, en un error bàsic de plantejament. I tot plegat va atraure molta mà d’obra sense qualificar, la qual cosa ara provoca un augment de l’atur i no pocs problemes socials.

Assistim a l’esbucament del sistema del “campi qui pugui”, sense cap tipus de valors cívics. Un model per al qual el medi ambient o la conservació del patrimoni cultural i natural eren molestes pedres en el camí que impedien avançar amb velocitat.

I ara, a nivell mundial, i també a les Illes Balears, hem de substituir un model per un altre. L’antic ha esclatat i ara hem d’acabar de configurar un model de creixement basat en la sostenibilitat, la mesura i el sentit comú. No és la primera vegada que m’ho senten dir.

Un model de sentit comú, perquè l’empresariat compromès, que ha lluitat tota la seva vida, no es vegi superat per una nova casta que, de forma irresponsable, infla bombolles que quan esclaten deixen a la seva sort milers de treballadors i famílies. Un empresariat responsable que en el sector de la construcció, i en altres sectors, és la gran majoria.

Aquest empresariat compromès sap que l’empresa no pot ser només una màquina de negoci, sinó que ha de tenir també un component ètic i social. En aquest sentit, he de dir que l’existència, en el meu Govern, d’una direcció general de responsabilitat social corporativa, única a tot Espanya, vol col•laborar a marcar aquest camí.

Un model que respiri sentit de Comunitat, que és la que convida a crear economia productiva estable, que dóna seguretat.

Un model que respongui als interessos generals, impulsat per les institucions, que han d’exercir una gestió pública escrupolosa, eficaç, fugint de les presses electorals.

I creguin-me, senyores i senyors diputats, que hi ha una bona tasca.

Si el que volem és un món en el qual l’economia s’exerceixi amb responsabilitat social, facem feina en aquest camí. Facem una bona feina des de l’àmbit local, en línia amb el que voldríem per a l’àmbit global.

Som conscient –ho som tots– que les nostres institucions tenen un marge d’actuació limitat per fer front a una tempesta de la qual encara ningú preveu l’abast ni el final.

Però no tenc cap dubte que ens en sortirem. Som un poble tallat amb la pedra de l’esforç, la feina, el seny i la superació.

Som un poble de treballadors i treballadores, d’autònoms, de petites i mitjanes empreses i d’empreses grans, que des del món del comerç, la indústria, els serveis, la construcció o el camp, està avesat a remar fort.

Més d’un milió de persones de tradició emprenedora i que no s’acovarden davant les dificultats. Més d’un milió de persones que gaudeixen de grans capacitats, d’una gran projecció internacional i d’experiència en turisme, que és una de les activitats que té més capacitat de resistència davant les dificultats econòmiques.

I perquè crec en la força de les persones d’aquest país estic segur que seran molt pocs els que es refugiaran en el pessimisme resignat del “tanmateix, no hi podem fer res”.

Ben al contrari, la nostra obligació és treure el màxim rendiment del que tenim.

D’entrada, el diàleg franc i seriós. El consens, l’acord i el treball conjunt és garantia per treure el màxim rendiment. I així ho hem fet: la llarga nòmina de reunions entre els agents socials n’és una bona prova.

Per al Govern que presidesc, el diàleg i l’acord no són ni una formalitat, ni una possibilitat. Són part imprescindible de l’acció política.

Ara, per tant, és temps d’acord, de deixar de banda posicions partidistes o retrets, que en res ajuden a la unió d’esforços.

El diàleg, la concertació, l’acord, el consens, han estat bandera del meu Govern, la que guia les nostres polítiques des del primer dia.

De fet, aquesta situació general de crisi d’un model i de necessitat de substituir-lo per un altre ens ha trobat reunits, fent feina plegats.

Sí, reunits i fent feina entorn d’una taula, el Govern i tots els actors econòmics i socials. Empresaris, sindicats, xarxa financera i altres col•lectius socials.

Vull aprofitar per dir que la nostra xarxa financera és sòlida, i que la necessitam ben implicada en la reactivació econòmica. Tornar a animar el crèdit és fonamental per a la reactivació.
I vull aprofitar també aquesta ocasió per agrair a tots els agents socials i econòmics la seva col•laboració i les seves aportacions valuoses per elaborar les bases del nou model de creixement de les Illes Balears.

I, de fet, tots plegats ja havíem posat gran part dels fonaments d’aquest nou model.

El Pacte per la Competitivitat, l’Ocupació i la Cohesió Social és la clau de volta d’aquests fonaments. Un pacte que ha fonamentat la meva acció de govern.

Els projectes que neixen dels pactes i els compromisos són més potents, més sòlids, més ferms. Els pactes consoliden els projectes.

En només un any, aquest acord ja ha donat resultats ben tangibles:

Hem signat, amb els empresaris i els sindicats, set pactes. Set pactes que constitueixen les bases del nou model econòmic que estam engegant. En faré un balanç d’urgència.

Pacte per un Habitatge Adequat i Assequible

Ja ens han ofert sòl per fer, com a mínim, 5.000 habitatges de protecció oficial en sòl urbà i urbanitzable. Un projecte que actuarà com a incentiu per a la inversió privada en el sector de la construcció. En paral•lel, es preveu la rehabilitació de 14.000 habitatges.

Ajudam els joves a fer front a la primera hipoteca, i més de 1.500 joves ja han pogut llogar un habitatge amb l’ajut de 210 ? mensuals, que constitueix la renda bàsica d’emancipació.

Pacte pel Transport

Aquesta legislatura es recordarà com la legislatura del transport públic.
Estam compromesos a estendre el tren. A millorar-ne les freqüències i la seguretat i a abaratir-ne les tarifes. A fer el tramvia de la badia de Palma. A millorar el transport per carretera a totes les Illes. I a assegurar les comunicacions aèries i marítimes com un servei públic bàsic. En aquesta legislatura preveim inversions mai vistes en transport públic. Aquest és el nou model.

Pacte per la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació

Un pacte que ens compromet a invertir l’any que ve 12 milions d’euros en recerca, tecnologia i eficiència científica, la qual cosa significarà una inversió global en aquest concepte de 67 milions d’euros.

Per potenciar totes les formes de coneixement i propiciar la diversificació i la competitivitat de la nostra economia.
Noves tecnologies que ja ens aporten quasi un 6% del PIB.
Pacte pel Capital Humà

Si hi ha una condició per assegurar un futur de prosperitat és tenir professionals amb un bon nivell de formació. Anam per aquest camí.

L’objectiu és reduir els índexs històrics de fracàs escolar i d’abandonament prematur de les aules. Volem potenciar la qualitat de l’ensenyament i la formació professional.

I d’entrada ja hem posat en marxa una inversió total de 120 milions d’euros per ampliar i crear nous centres escolars a 32 municipis de les Illes en aquesta legislatura.

Pacte per l’Ocupació

Essencial en el temps que passam. És l’instrument per al foment i la incentivació de l’ocupació, l’accés al treball, l’impuls a la formació professional i la millora de la qualitat del treball i els drets laborals.

Ens reafirmam en el compromís de presentar abans que acabi l’any el Pla d’Ocupació 2008-2011.

No vull ser massa exhaustiu però he de citar el Pacte dels Fons Socials Europeus, que suposa un important finançament de projectes de tot tipus.

I, per descomptat, el Pacte Agrari, del qual ja tenim les bases i que es compromet a garantir el futur del nostre camp.

A més, som a punt de signar el Pacte per la Igualtat i la Integració de les Persones, el Pacte d’Afers Socials, i impulsam la Mesa del Turisme.

Senyores i senyors diputats, vivim temps que ens obliguen a fer grans esforços. I lluny de caure en fatalismes, és indispensable que treballem per convertir les dificultats en oportunitats.
L’oportunitat d’engegar un nou model de creixement.
No és un recorregut fàcil. Però hem decidit el camí. El que marca el Compromís de Lisboa: el del coneixement i la innovació, la competitivitat, la cohesió social i la sostenibilitat.
De fet, ja fa estona que hem encetat el camí. Permetin-me que els doni les principals referències inspiradores de l’acció de govern.
Ja he parlat de la posada en marxa del diàleg social permanent i de la coresponsabilitat com a objectius de govern. La governança, per emprar un terme actual a Europa.
Com també és un objectiu la necessitat d’administrar els recursos públics amb rigor, austeritat i eficiència. No només ara que hi ha crisi, sinó sempre.

En aquest sentit, ens haurem de dotar dels instruments necessaris per garantir la transparència i el control de la despesa pública.

I, en aquest marc de millora de l’Administració, vull anunciar que he ordenat la constitució d’una comissió de representants dels ajuntaments, dels consells insulars i del Govern, per establir les reformes necessàries per dotar d’agilitat i eficiència totes les administracions. De fet, ja han començat les primeres reunions.
I aprofit per anunciar una iniciativa important: estam treballant en la preparació d’un decret llei mitjançant el qual se simplifiquin i s’accelerin els processos administratius per als projectes d’interès general que necessiten respostes immediates. Una iniciativa que, com és natural, estarà pactada amb tot l’entramat institucional.
Un altra referència de l’acció del Govern en el nou model és estimular l’activitat econòmica, facilitar l’enfortiment de les empreses i atendre les que passen dificultats. D’això, tot d’una en parlaré.
I, per descomptat, em reafirm en el manteniment i la intensificació del ritme de la inversió pública, en equipaments i serveis, en educació, en salut, en transport, en habitatge, en rehabilitació de barris i en molts altres àmbits.
En infraestructures blanes, que respecten el territori, el paisatge i el medi ambient.
Finalment, vull expressar el meu compromís d’assegurar la protecció dels més dèbils, especialment dels aturats i les persones dependents.
Hi insistiré perquè vull que el meu missatge quedi ben clar: treballam de valent per pal•liar al màxim les dificultats de les persones, de les famílies. No tenim recursos il•limitats, però tractarem de garantir el major nivell possible de les prestacions. No feim res més que fer efectiu el nostre compromís amb el principi de la igualtat d’oportunitats per a tots.
Senyores i senyors diputats,

Com a arreu del món, la crisi també ens ha sobrevingut a les Illes Balears. Però ha arribat en unes circumstàncies que ens han permès reaccionar amb rapidesa.

Fa un moment deia que la crisi ens ha agafat reunits, fent feina, treballant, pactant polítiques i models amb agents socials i econòmics.
Amb ells hem detectat els nostres punts febles i les nostres dificultats.
La crisi ens ha situat davant una cruïlla estratègica. Estam en un moment únic i decisiu. De la direcció que prenguem ara depèn la nostra situació els pròxims decennis.
El que és cert i constatable és que el Govern de les Illes Balears treballa des de fa ja molts de mesos a analitzar en profunditat les causes de les dificultats, les possibles conseqüències i les vies per afrontar-les.
Una anàlisi i unes vies de superació que hem establert amb la col•laboració compromesa i el diàleg amb tots els agents econòmics i socials.
I això no són només paraules sinó que s’ha traduït en fets concrets. El passat 29 de juliol vaig presentar en aquesta cambra un pla de 13 mesures extraordinàries per a la reactivació econòmica i la cohesió social, que van directament als ciutadans.
D’entrada he de destacar un principi bàsic per a aquest Govern en el qual crec fermament. El principi de la governança, del treball en comú amb els col•lectius socials, que ja forma part del nostre tarannà. La millor mesura no serà bona del tot si no és compartida i no implica el sector a què va dirigida.
Per tant, obeint a aquest principi, hem creat i constituït la Mesa de Seguiment de l’Economia Balear, per veure tots junts –institucions públiques, empresaris, sindicats i experts– l’evolució econòmica, i estudiar l’efectivitat de les nostres mesures de recuperació, i la conveniència o no d’enfortir-les. Treballam plegats.
En primer lloc he de parlar del Pla de Reactivació de l’Ocupació. Tot un conjunt de mesures extraordinàries que s’afegeixen a l’acció general del SOIB, perquè la gent amb més dificultats tengui ara més opcions per tirar endavant.
Un Pla de 20,6 milions d’euros destinats a ajudar aquests ciutadans amb més dificultats per accedir a un lloc de treball. 16 milions aportats pel Govern de les Illes Balears i altres 4,5 més pel Govern de l’Estat.
Destinam quasi 4 milions d’euros al reforçament del SOIB, per reforçar l’orientació i apostar per la intermediació entre empreses i treballadors.
Ja he dit que la nostra obsessió són els llocs de feina i aquest esforç pressupostari n’és una bona prova. I vull anunciar que la conjuntura ens obliga a preveure els propers pressuposts des d’un prisma de flexibilitat, perquè ningú no sap el que ens podrem trobar en els propers mesos. Per tant, si fos necessària una reorientació de recursos per destinar-ne de nous a aquesta partida, així es farà.
I aquesta inversió està dirigida, com és natural, a les necessitats més immediates de les persones, de les famílies que tenen problemes amb la feina, però, a la vegada, mira més enllà.
Volem que en el futur, l’atur i la precarietat no tornin a ser un fantasma social.
Per això, volem convertir el temps d’inactivitat laboral en una oportunitat per al reciclatge professional, per adaptar-se a les noves demandes del mercat.
Perquè quan comenci la recuperació econòmica, es pugui tornar a crear ocupació de qualitat a bon ritme.
Aquest Pla de Reactivació de l’Ocupació inclou, per a enguany i per al 2009, mesures extraordinàries, innovadores i solidàries. En citaré algunes.
- En col•laboració amb el Govern de l’Estat, hem posat en marxa ajuts de 350 euros mensuals per a 4.000 persones sense prestacions. Farem un seguiment constant de l’evolució d’aquesta mesura, i, si és necessari, l’ampliarem.
- Destinam quasi 2 milions d’euros a millorar les infraestructures del SOIB. I altres 2,8 milions d’euros a contractar 45 orientadors laborals. El SOIB ha de fer un canvi qualitatiu, per servir i crear una xarxa d’orientació laboral i d’intermediació entre les empreses i els treballadors. Hem de treballar de valent per ampliar les possibilitats de trobar feina a tothom que en cerqui.
- Ampliam la dotació d’agents de desenvolupament local, amb l’objectiu de crear una xarxa capaç d’impulsar projectes de creació d’empreses i noves oportunitats d’ocupació en sectors emergents des de l’àmbit municipal, el més proper als ciutadans.
- A través dels ajuntaments contractarem 1.000 persones aturades dels sectors en declivi per a projectes d’interès general. Al mateix temps farem la feina de formació i reciclatge pertinent. Hi invertirem 10 milions d’euros.
- A més, hem reorientat els recursos estatals i europeus (22 milions d’euros) prioritzant els programes que creen ocupació directa per a les persones amb més dificultats d’inserció.
I en aquesta tasca de posar dics de contenció als efectes de la crisi no falten tampoc les mesures fiscals. Abaixam els imposts a les persones amb dificultats i als emprenedors que creïn llocs de feina.
Un conjunt de 12 mesures fiscals que ja estan en marxa i que suposaran, per als beneficiaris, un estalvi fiscal de 57 milions d’euros.
Un conjunt de mesures amb les quals incentivam la inversió productiva, la creació i el manteniment de llocs de feina, la creació d’empreses, l’accés a l’habitatge dels joves i les famílies, i el manteniment de l’activitat immobiliària.
Hem reduït l’impost sobre transmissions patrimonials a les empreses que mantenguin els llocs de feina i l’activitat econòmica.
Hem reduït l’impost de donacions per garantir la continuïtat de les empreses familiars o per crear-ne de noves.
Hem augmentat les deduccions en l’IRPF per als joves, discapacitats i famílies nombroses que accedeixin a un habitatge, en compra o en lloguer. O que facin obres d’adaptació de l’habitatge per a un resident discapacitat.
Són mesures coherents, que estimulen l’activitat econòmica i, a la vegada, protegeixen l’interès social.
També hem actuat sobre el crèdit. Hem obert una línia de crèdit amb la col•laboració de l’ICO, per un valor de 30 milions d’euros, per als emprenedors i les petites i mitjanes empreses. La demanda, en pocs mesos, ja arriba aproximadament a un 55% d’aquesta quantitat.
Hem fet un gran esforç per proporcionar una injecció de liquiditat a les empreses. El Govern ja ha pagat una gran part dels deutes comprovats que ens va deixar l’anterior Govern amb les empreses, bàsicament, de construcció.
Si a això afegim els préstecs que hem autoritzat en els darrers mesos per a la construcció d’infraestructures en distints àmbits estam parlant de més de 270 milions d’euros que posam en circulació.
Això suposarà que aquestes empreses, la majoria d’envergadura, consolidin la seva activitat i mantenguin, i fins i tot augmentin, els llocs de feina.
Així mateix, hem mantingut les inversions públiques, que donen activitat a les empreses i creen llocs de feina. Per a enguany hem previst 773 milions i a hores d’ara ja tenim en execució un 84% de les previsions.
Per al 2009 també mantenim les inversions públiques, cosa que no han fet totes les comunitats.
En relació amb la construcció, seguim fent feina per constituir una empresa mixta amb les entitats financeres que doni sortida als habitatges construïts però a preus d’habitatge públic i ens faciliti la realització de noves promocions.
Per altra banda, des de la Conselleria d’Economia, i a pesar de totes les dificultats, es mantenen converses entre empreses i entitats bancàries per tal d’esperonar l’obtenció de crèdits per a projectes solvents, d’innovació i de creació de riquesa. Una tasca d’intermediació que feim amb la màxima voluntat.
Una tasca que també es fa amb sectors amb dificultats, com el de la construcció o l’aeronàutic. A més, des de la Direcció General de Treball vetllam perquè els treballadors d’empreses que han entrat en crisi tenguin garantides, amb la màxima rapidesa, totes les prestacions.
Pel que fa al suport al comerç i a la indústria he d’anunciar que en pocs dies entrarà en vigor una nova mesura dirigida a aquests sectors: una línia de finançament d’avals per a préstecs de circulants per un total de 16 milions d’euros. Es tracta que nombroses petites empreses puguin superar les actuals dificultats d’accés al crèdit, i també puguin mantenir la seva activitat i els llocs de feina que generen.
En relació amb la indústria i el comerç, seran importants la modificació de la Llei del comerç, molt avançada, per adequar-la a la nova directiva de serveis, el Pla Estratègic d’Indústria o el Pla d’Internacionalització.
I, finalment, també vull anunciar una darrera mesura d’emergència que hem afegit a les presentades: una partida inicial d’1,5 milions d’euros dedicada a les garanties bàsiques, és a dir, a les persones amb més dificultats. Estic parlant d’ajudar a evitar desnonaments, a pagar lloguers i altres necessitats peremptòries. I això ho farem en col•laboració amb els consells insulars, els ajuntaments i amb la Creu Roja i Càritas.
En definitiva, el diàleg i la col•laboració entre les institucions i el compromís actiu amb els agents econòmics i socials, en forma de mesures concretes que s’executen, ens permet llançar a la ciutadania un missatge de confiança, a pesar dels temps de dificultats que vivim.
Un missatge de futur basat en l’enfortiment de la política social i en l’estímul de l’activitat econòmica.
Perquè, sense caure en la autocomplaença ni en l’optimisme ingenu, hem de reconèixer que el nostre país, també té fortaleses per fer front als efectes de la crisi mundial.
És veritat que ningú no és capaç de predir l’evolució de la situació econòmica. Però també és veritat que el turisme resisteix millor el deteriorament econòmic.
I més del 80% de la nostra economia es basa, directament i indirectament, en el turisme. Això n’és una, de fortalesa.
El turisme és l’eix sobre el qual pivota la nostra economia, el que genera ocupació i qualitat de vida a la majoria de la població.
El que anima els altres sectors productius de la nostra riquesa. El que ha signat un compromís per la requalificació, per l’excel•lència i la competitivitat.
En la millora del model econòmic que propugnam des del meu Govern, el turisme i tot allò que se’n deriva té un paper fonamental. I ho feim amb un esperit de diàleg permanent amb el sector.
I en aquest capítol vull fer una proposta al Partit Popular. Mentre estam sota aquesta crisi econòmica, el sentit d’Estat ens obliga a treure el turisme de la brega política.
Donem-li tots categoria estratègica d’assumpte d’Estat, sobretot en aquests moments. Jo els convid, senyores i senyors del Partit Popular, que entrin a la Mesa del Turisme i hi participin, una mesa que és l’àmbit de concertació més important en aquest sector. Responc d’aquesta manera a una petició que em va formular la Sra. Estaràs. El país necessita que vostès també hi siguin.
Ja comptam amb la sintonia d’objectius i d’esforços entre el sector públic i el privat. I també amb la coordinació entre les distintes administracions.
El Consorci de la Platja de Palma, n’és un bon exemple: coordinació de les institucions i coordinació amb els empresaris.
Tot amb l’objectiu que la Platja de Palma torni a ser el model del turisme de vacances a escala internacional.
Ja no val improvisar més. Tenim la responsabilitat de preveure les exigències del turisme dels pròxims 50 anys.
Igual que ho hem de fer amb el Pla de Dinamització de Menorca, d’Eivissa i de Formentera.
I encara se’ns presenten més oportunitats: amb el Pla Renove comença la transformació qualitativa de la nostra oferta. El Govern de l’Estat s’ha compromès a invertir 400 milions d’euros en aquest Pla. Les Illes Balears es podrien beneficiar d’una bona part d’aquesta partida.
Uns milions d’euros que tenen un efecte multiplicador sobre la inversió privada: l’Estat assumirà els interessos dels crèdits per renovar els establiments turístics.
El Govern vol implicar els ajuntaments i els consells en aquest repte: hem d’aconseguir facilitar i agilitar la tramitació de les llicències d’aquests projectes, que són estratègics per a la nostra economia i que creen inversió i ocupació.
I, amb tot això, continua el repte de l’allargament de la temporada. Treballam per aconseguir que les Illes Balears siguin pioneres en la recepció del turisme social europeu.
Un mercat de més de 100 milions de persones que contribuiran a mantenir actives les zones turístiques en temporada baixa i a crear ocupació, que és el nostre principal objectiu. Treballam per dur a les Illes Balears cada any una bona part d’aquestes persones. Allargar la temporada és clau per a la competitivitat del sector i per a la cohesió social.
Per altra banda, la creació d’un consorci per a la regulació de places turístiques fora d’ordenació ha estat, em permetin que ho digui, una iniciativa valenta i oportuna.
Farà aflorar més de 12.000 places turístiques a Mallorca, que es dignificaran.
Es podrà reordenar l’oferta, i el Govern obtindrà uns ingressos que invertirà en la millora de les mateixes zones turístiques.
L’acció coordinada del Govern, el Consell de Mallorca i els empresaris i treballadors del sector garanteix l’èxit del projecte.
El redreçament del model de creixement passa per apostar pel turisme hoteler, que incideix en l’economia productiva, és més respectuós amb el territori i crea llocs de treball.
Impulsam la promoció amb un nou Pla de Màrqueting consensuat.
I en promoció també innovam. Utilitzam les noves tecnologies per arribar allà on els nostres visitants ens cerquen.
Els esforços que hem iniciat en tots els ordres, per superar les dificultats econòmiques, han de servir a la vegada per afrontar amb èxit els nous reptes que imposa l’activitat turística del segle XXI.
Pensem que els èxits del turisme són èxits per a aquest país. Uns èxits que han de passar per la innovació.
El Centre d’Innovació i Desenvolupament Turístic és a punt de posar-se en marxa en el Parc Bit.
La innovació és un altra de les columnes sobre les quals reposa el nou model que defensam. El conveni que acaba de signar el Govern amb l’empresa Microsoft, perquè s’instal•li al Parc Bit, ha estat un bon resultat.
Estam a punt de comptar, a les Illes Balears, amb un centre d’innovació tecnològica d’avantguarda mundial pel que fa al desenvolupament d’aplicacions dirigides al turisme.
Les polítiques de ciència i innovació han de tenir un protagonisme creixent, per propiciar que el nostre model econòmic sigui més ric en capital social i humà.
La voluntat dels centres d’innovació és anar de la mà amb el sector turístic i oferir-li capacitació, formació i assessorament.
El fet que s’ubiquin al Parc Bit és fonamental.
Aquest parc tecnològic ja és el motor de la innovació i la recerca en aquesta comunitat.
I així ho demostren els clústers en turisme i biotecnologia, l’audiovisual que es va presentar a Eivissa, i el nàutic i aeronàutic que impulsam. I també els nous instituts de recerca que s’estan creant.
Les tecnologies de la informació i la comunicació, especialment per al sector turístic, augmenten un 15% anual.
Ja podem dir amb orgull, que les Illes Balears tenen un parc cientificotecnològic plenament consolidat:
• En el darrer any i mig, el Parc ha passat d’albergar 50 empreses a tenir-ne 92.
• Ara ja hi treballen més de 2.200 professionals, que poden gaudir de més serveis complementaris i millores en les infraestructures.
L’impuls a la societat del coneixement s’articularà dins el nou Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació que estarà enllestit a finals d’any.
Innovació i recerca al servei de l’economia productiva. I també al servei del benestar col•lectiu. Una part important del nou model.
També implantarem la innovació i la recerca en la política mediambiental. Perquè són d’interès general per als ciutadans i perquè són bàsiques per al futur turístic.
El canvi climàtic és una amenaça real. Ningú no pot garantir ara com seran les condicions de vida del planeta a finals d’aquest segle.
També aquí estam obligats a donar una resposta responsable. No podem amagar el cap davall l’ala. El Govern ja ha posat en marxa el Pla d’Acció de Lluita contra el Canvi Climàtic.
Aportam solucions mediambientals locals a un risc global.
Hem iniciat les gestions perquè la serra de Tramuntana de Mallorca estigui inclosa entre les figures de màxima protecció, per tal que constitueixi una zona emblemàtica de Mallorca i aporti beneficis avui i beneficis en el futur.
Consolidam i ampliam la nostra xarxa d’espais naturals: al Llevant de Mallorca i Cala d’Hort d’Eivissa. Als municipis de Calvià i al maltractat municipi d’Andratx.
Hem començat a treballar en la consolidació del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera.
Seguim treballant en la compra de finques en el litoral. L’adquisició de la finca de Planícia a Banyalbufar és la primera.
Hem donat prioritat a la feina en els nostres ports, fent reordenació d’amarraments, per donar resposta a la gran demanda que hi ha. Seguim les obres al port de Ciutadella, i l’Autoritat Portuària ha previst obres al port d’Eivissa.
La bona gestió de l’aigua és cabdal per a la nostra economia, i també en la lluita contra el canvi climàtic.
Amb la col•laboració del Ministeri de Medi Ambient, hem fet una inversió de més d’11 milions d’euros en el Pla de Millora de Torrents: milloram més de 80 quilòmetres de trams de torrent.
Signarem, també amb el Ministeri, un nou Pla de Qualitat d’Aigües, amb inversions a les Illes Balears per valor de 450 milions d’euros, 270 dels quals els aporta la Conselleria.
Treballam en la redacció del Pla de la Qualitat de l’Aigua de Menorca amb l’objectiu de reduir els nitrats a tota l’illa. Però, d’entrada, el Govern col•laborarà amb els ajuntaments per a la posada en pràctica de solucions immediates.
L’aigua de sa Costera ja arriba al dipòsit de Sóller per una conducció submarina de 9,6 quilòmetres. Molt aviat arribarà a Palma i a Calvià.
I en relació amb la política d’aigües hem d’esmentar l’esforç que fan les conselleries d’Agricultura i Medi Ambient amb l’Estat per a la reutilització d’aigües depurades per al reguiu, amb unes inversions força importants.
I ara s’està construint la més gran obra d’infraestructura energètica: el gasoducte, que va projectar l’anterior Govern que vaig presidir. Estarà acabat l’any que ve i estam treballant perquè també arribi a Menorca.
També feim un gran esforç per implementar les energies renovables a les Illes.
En definitiva, el model que impulsam fa compatible el creixement econòmic amb la sostenibilitat ambiental i social.
És evident que el territori és la nostra millor indústria. Seguirà sent productiva si som conscients de la necessitat de preservar-lo.
Afortunadament, després d’anys d’excessos, sembla que tothom ja ho ha assumit.
Per això hem aprovat la Llei de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible.
Hem preservat de les urpes de la urbanització més de 1.600 hectàrees de sòl valuós. És una de les millors inversions que hem fet en molts d’anys.
És una mostra clara de seny.
I puc anunciar que aviat ja disposarem del projecte de la Llei del sòl.
Deixarem de ser l’única comunitat que no comptava amb una llei d’aquestes característiques.
Una llei del sòl que eviti l’especulació sobre el territori i que ajudi a garantir el dret a l’habitatge.
Una llei del sòl que ordeni i garanteixi la preservació dels nostres paisatges, que són el principal aval de la indústria turística, que són el principal llegat per als nostres fills.
Que mantengui l’economia agrícola i ramadera.
No em cansaré de dir que aquesta activitat té cura del 80% del nostre paisatge.
Ara hem començat a fer feina en el Pacte Agrari, amb la finalitat de garantir futur als pagesos i a la seva activitat, amb el benentès que si ells no tenen futur, el nostre paisatge tampoc no en té. I si el nostre paisatge no té futur, el nostre país tampoc.
Hem de donar resposta a la il•lusió per modernitzar el camp, amb productes innovadors, de qualitat i amb garantia d’origen.
Hem de fer possible el manteniment de l’activitat agrària en les millors condicions, més enllà del seu volum d’aportació al PIB.
Un model sostenible com el que defensam també s’ha de basar en el transport públic. Si la passada legislatura va ser la de la construcció de grans autopistes, que malbaraten doblers i territori, l’actual serà la del transport públic.
La signatura del conveni ferroviari, per un import de més de 443 milions d’euros, ha estat decisiva. Obrim noves línies, augmentam els recorreguts del ferrocarril, n’augmentam la comoditat i l’eficiència, i també n’hem augmentat les freqüències.
I això després d’haver esmenat deficiències molt greus en els projectes executats la passada legislatura: hem hagut de destinar 28 milions d’euros a refer el metro i l’estació intermodal de Palma.
També hem fet un gran esforç a millorar el transport per carretera, amb la implantació del sistema tarifari integrat i la modernització de la flota d’autocars i taxis. Una inversió total d’1 milió 250 mil euros.
Aquest Govern multiplica per sis, amb els pressuposts de 2009, les ajudes al transport amb les illes de Menorca, Eivissa i Formentera.
Però no ens aturam aquí. Aconseguirem aviat que el Govern de l’Estat signi el seu compromís de propiciar un tramvia a la badia de Palma, i també noves infraestructures de transport a Menorca, a Eivissa i a Formentera.
Pel que fa al tramvia, és necessari per donar un bon servei als milions de passatgers de l’aeroport i també per donar un bon servei a la ciutadania.
El projecte bàsic estarà enllestit a finals d’any i ara treballam per acabar el projecte constructiu abans que acabi el primer semestre de l’any que ve, i així adjudicar les obres.
La insularitat, la pluriinsularitat, exigeix un servei públic de qualitat en el transport aeri i marítim.
El transport aeri és un servei públic essencial i els tres aeroports de les Illes Balears són un element estratègic per a la nostra economia i la nostra societat.
I aquí vull ser molt clar: he exigit, i he comptat amb el suport de les forces polítiques i els agents econòmics i socials, participar en la gestió dels aeroports de Palma, de Menorca i d’Eivissa.
Els nostres aeroports són bàsics per garantir la mobilitat de la nostra gent i són instruments estratègics de primer ordre per a la nostra economia.
Senyores i senyors diputats, he parlat de turisme i de totes les activitats que hi estan vinculades, perquè és el nucli que dóna força al conjunt de la nostra economia i la irradia.
Però, no els càpiga cap dubte:
LA MILLOR INVERSIÓ EN TEMPS DE CRISI ÉS EL CAPITAL HUMÀ, LES PERSONES: L’EDUCACIÓ I LA FORMACIÓ.
“El futur del nostre país es juga a les escoles.” Una afirmació tan certa com aconsellable i que ens obliga a abordar el canvi del model econòmic des dels mateixos fonaments de la nostra societat: l’educació.
Per això, paral•lelament a les mesures immediates d’activació econòmica s’abordaran plans i programes d’actuació específics en l’àmbit educatiu.
Tota la societat s’ha de convèncer que apostar per l’educació és apostar pel futur.
En només un any hem aconseguit fer pactes.
Ara aconseguirem també establir conjuntament les bases d’un altre gran pacte social, el de l’educació. L’escola, la formació, el futur dels nostres fills, no poden estar sotmesos a tensions polítiques ni socials.
Hem de consensuar un model educatiu propi de les Illes Balears i –amb un millor finançament– posar-lo en marxa.
En aquest sentit, faig una crida als pares i les mares, els educadors, els sindicats… tota la comunitat educativa, els agents socials i empresarials i també les institucions per assolir aquest ara més que mai necessari pacte social.
Treballam en el disseny d’una nova formació professional capaç de potenciar els sectors emergents i innovadors. Una nova FP que integra els idiomes i les noves tecnologies.
Això ja ho estam fent amb els professionals d’escoletes. Perquè necessitam els professionals preparats que han de donar suport al Pla de Primera Infància. Un pla pioner que està creant les 2.000 noves places de 0 a 3 anys compromeses per a aquesta legislatura.
I des de formació professional treballam sobretot en iniciatives per reduir l’índex de fracàs escolar. Per als alumnes que estan a punt de sortir del sistema sense titulació. Ja tenim en marxa uns programes per a joves entre 16 i 21 anys als quals s’ofereix, per primera vegada, la possibilitat de tenir una qualificació professional i també d’obtenir el títol de secundària.
Però la millor mesura per reduir el fracàs escolar és prevenir.
Hem posat en marxa el Pla de Suport a la Lectoescriptura. Una iniciativa innovadora per millorar la comprensió lectora i les habilitats d’escriptura dels adolescents. Aquest curs quasi 8.000 alumnes i 43 mestres de suport s’implicaran en aquest programa.
També hem elaborat el Pla d’Acollida, Integració i Reforç Educatiu als Nouvinguts. Dóna resposta a la situació generada per l’arribada d’alumnes, principalment estrangers, al llarg del curs.
La millora qualitativa del nostre sistema educatiu inclou un nou model d’ensenyament d’un idioma estranger.
Per això el Pla de Tercera Llengua suposa l’avanç de la introducció de l’anglès a infantil, la implantació progressiva d’una assignatura no lingüística en anglès, un ambiciós pla de formació del professorat, canvis metodològics i colònies d’estiu en anglès, entre altres actuacions.
En definitiva, enguany 9.600 alumnes de 101 centres faran una assignatura no lingüística en anglès.
I vull aprofitar per manifestar la necessitat de garantir l’ús de la nostra llengua en tots els nivells de l’ensenyament. Fomentam l’ús del català en la vida social. Sense oblidar-me de la seva projecció exterior. En aquest sentit, amb la reincorporació de les Illes Balears a l’Institut Ramon Llull recuperam una molt bona eina.
Paral•lelament, tenim en marxa un pla d’infraestructures educatives 2008-2009. Hi dedicam 120 milions d’euros per construir 22 nous centres educatius i 38 obres d’ampliació i reforma de gran envergadura. Una inversió en obra pública que també manté en actiu el sector de la construcció i genera ocupació.
I com que estam parlant de la modernització ha arribat l’hora de passar a l’era digital. Treballam per reduir l’actual percentatge de 14 alumnes per ordinador a 5 i completar la cobertura Wi-Fi a tots els centres.
La formació professional per a l’ocupació passa a ser una prioritat per a aquest Govern. En aquesta línia prenem el compromís de presentar el llibre blanc de la formació a les Illes a finals de novembre.

I volem fer més, ser referents nacionals en la formació de la mar i el turisme, i ho farem a través del Centre Nacional de Formació de la Mar a Menorca i un centre a Mallorca dedicat a les especialitats de turisme.
I no ens podem oblidar de la Universitat: volem consolidar el paper de la UIB com a referent indiscutible de la societat balear:
Incidirem en el Pla de Millores de les Infraestructures i millorarem la qualitat i l’excel•lència universitària alhora que fomentarem els estudis universitaris.
Per això iniciarem les converses per estudiar la viabilitat de dotar les Illes Balears d’una facultat de medicina, d’acord amb la Universitat.
La implantació dels estudis de grau superior de medicina suposaria un esforç important, amb un valuós retorn de professionals notables, i la configuració d’un pol científic singular amb la Universitat.

Senyores i senyors diputats,
La salut és un pilar bàsic, del benestar col•lectiu i del nou model que configuram.
I fins i tot més enllà de l’atenció sanitària de qualitat, la salut és per a les Illes Balears, i ho ha de ser encara més, un exemple clar per a les polítiques de recerca, desenvolupament i innovació.
El sector sanitari representa, ara mateix, prop del 30% de la nostra producció en recerca.
A finals d’any serem la primera comunitat que donarà cobertura al 100% en recepta electrònica: tots el nostres metges d’atenció primària i totes les nostres farmàcies ja hi estaran incorporats.
L’any que ve cada ciutadà tendrà al seu abast la memòria de la seva historia sanitària. L’accessibilitat mèdica i la protecció de les dades estaran garantides.
Els serveis de salut ocupen directament unes 25.000 persones.
La construcció de dos hospitals nous, les reformes d’altres i la construcció de nous centres de salut suposen importants inversions d’obra d’equipaments i de serveis. Hem inaugurat 6 nous centres de salut, enguany n’enllestim uns altres 12 i per al 2009 començarem les obres de 16 més. Parlam d’una inversió de 84 milions d’euros. És, per tant, un sector social i econòmicament important. Garanteix la salut i crea llocs de feina.
Ja tenim a punt el projecte del nou hospital d’Eivissa i convertirem l’antic hospital de Monte Toro, a Menorca, en un centre sociosanitari.
Hem posat en marxa mesures de xoc per incrementar els professionals de l’atenció primària. Un total de 34 metges de família i 11 pediatres. Per primera vegada a les Illes Balears això ha permès abaixar més d’un 6% el nombre de malalts que ha d’atendre cada metge.
Invertim en salut per garantir, a tota la ciutadania, una vida digna, i una mort digna.
Continuarem impulsant la declaració de voluntats anticipades, el testament vital.
No volem que els malalts tenguin més dificultats per haver-se de desplaçar. En conseqüència, l’any que ve millorarem, en col•laboració amb els consells de Menorca, d’Eivissa i de Formentera, les condicions dels trasllats i les estades dels pacients i els seus acompanyants.
Impartim gratuïtament la píndola del dia després.
Hem incorporat la vacunació per prevenir el càncer de coll d’úter. I hem ampliat el Pla de Detecció Precoç del Càncer de Mama.
Han disminuït les llistes d’espera, i complim el nostre compromís que cap pacient hagi d’esperar més de sis mesos per ser intervengut.
Ara, els malalts han d’esperar una mitjana de 55 dies, molt més baixa que la mitjana espanyola, que és de 74 dies.
Polítiques per a les persones. Polítiques socials, hi hagi o no hi hagi crisi econòmica.
Senyores i senyors diputats,
Una de les nostres màximes preocupacions, des de l’inici de la legislatura, ha estat la de facilitar l’accés a l’habitatge.
Hem aprovat, per unanimitat, la llei per adquirir sòl per construir-hi habitatge protegit. Però, a més, hem establert altres mesures per afavorir l’accés a l’habitatge a través d’un decret que preveu ajuts que suposen gairebé 20 milions d’euros.
I recentment hem aprovat el Projecte de llei de barris que constata la nostra aposta ferma per la rehabilitació urbanística i social de les barriades i els pobles de les Illes.
El dret a un habitatge digne està íntimament lligat al dret a viure en un barri digne.
Comptarem amb un pressupost mínim de 10 milions d’euros anuals, que donaran un impuls financer als ajuntaments perquè puguin dur endavant els seus projectes.
Ja he dit que en situacions de crisi econòmica com l’actual, la política social encara adquireix una major rellevància.
En aquest sentit, ja tenim elaborada la Llei de serveis socials.
Per això, des del Govern hem augmentat la xarxa de residències i hem posat a disposició de la dependència un total de 519 places residencials per a gent gran.
Des d’ara fins a finals d’any crearem 280 places més per a atenció a la dependència.
Per primera vegada, s’ha creat el Consell Social de les Dones. I amb vista al 2009 l’objectiu és l’elaboració de la Llei d’igualtat entre homes i dones.
Enguany ja hem aprovat el Protocol integral contra la violència masclista, que vol unificar l’atenció i el tractament a les dones maltractades.
En aquesta comunitat era necessari un pacte per la immigració. Ja l’hem elaborat i lliurat als agents socials. A més, hem incrementat en un 50% els pressuposts per a mediadors culturals i sanitaris.
Sens dubte un dels pilars bàsics de l’actuació en serveis socials és el desenvolupament de la Llei de dependència. No vàrem trobar massa cosa feta i ens posat a fer feina de valent.
Hem aconseguit un protocol amb el Ministeri de Treball per un valor de 56 milions d’euros: es construiran entre 25 i 30 centres d’estades diürnes, una nova residència a Palma i 2 centres d’estades nocturnes. A més, s’assignarà una part per a la remodelació de les residències de la Bonanova, la Llar dels Ancians i la de Maó. En relació amb el centre de dia de Formentera, iniciarem les obres a finals d’any.
Hem contractat 104 treballadors socials i tècnics superiors per fer les valoracions de les quantitats que s’han de donar a les persones dependents.
Hem passat de 0 valoracions el 8 de juliol de 2007 a 9700 l’1 d’octubre de 2008.
Pel que fa a les persones amb discapacitat, mitjançant un conveni amb els consells insulars, hem ampliat fins a un total de 372 els serveis de residència, habitatges tutelats, centres de dia i serveis ocupacionals per a persones amb discapacitat.
Insistesc, en temps de crisi, més protecció que mai. Totes les conselleries del Govern estan al servei de la superació de la crisi tan des del punt de vista econòmic com social.
Fins i tot pel que fa referència als esports. Treballam en un pla d’instal•lacions esportives. Pretenem optimitzar els actuals recintes i dur a terme un programa de manteniment. No només s’han de construir instal•lacions sinó que també s’han de mantenir i gestionar adequadament.

I ara permetin-me que passi a un altre capítol important, perquè per fer possible tots els nostres projectes és important tenir un bon finançament. Un finançament just per a la nostra comunitat, al qual no estic gens ni mica disposat a renunciar.
Les Illes Balears som la comunitat més injustament tractada per l’actual sistema i tenim pressa per canviar-lo.
Tenim pressa, però no acceptarem acords insuficients.
Volem un model de finançament que tengui en compte la població real de les Illes Balears, i el fet que som una de les comunitats autònomes que ha rebut un major percentatge de població immigrant.
Exigim tenir el mateix nivell de serveis públics que, almenys, la mitjana de l’Estat.
Confiam, per tant, que l’any 2009 l’Estat augmenti significativament el finançament a les Illes Balears.
Un finançament que ens ha de permetre millorar també el dels consells de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera, i millorar la situació dels ajuntaments.
El Govern de l’Estat comença ja a complir el compromís d’augmentar les seves inversions a les Illes Balears. Ha complit el que mana el nostre Estatut d’autonomia.
421 milions d’inversions en noves infraestructures durant l’any 2009 que ens permetran emprendre projectes ambiciosos i estratègics:
Millorar les comunicacions per aire i per mar i, especialment, millorar el transport públic per terra a totes les Illes.
L’any 2009, les inversions de l’Estat a les Illes Balears augmenten un 40%.
Però no vull amagar que algunes inversions no van al ritme que jo voldria. Per solucionar aquest problema, els puc anunciar que la primera setmana de novembre mantindré una reunió amb la ministra de Foment per desbloquejar-les.
I en compliment, també, del que emana del nostre Estatut d’autonomia, la Comissió Mixta de Transferències Govern-Consells Insulars ha iniciat els seus treballs.
La idea del Govern és que en poc temps puguem assolir un pacte sobre el calendari, amb uns acords que permetin el bon exercici de les competències transferides.
Senyores i senyors diputats, girem full.
Els darrers mesos, dos temes han centrat l’atenció de l’opinió pública i la preocupació ciutadana.
La crisi global sobrevinguda i els escàndols de corrupció.
El canvi de model econòmic que encetam per superar les dificultats ha d’anar necessàriament acompanyat d’un canvi en la forma de gestionar els recursos públics.
Tothom ha de poder confiar en l’honestedat dels seus governants.
Els doblers que la ciutadania diposita, amb esforç i sacrifici personal, a la hisenda pública han de ser administrats sempre amb austeritat i amb escrupolositat absoluta.
Cada euro, cada tribut, ha de servir, estrictament, a l’interès ciutadà.
És necessari i forçós dotar l’Administració pública d’una transparència exquisida.
La justícia està actuant per donar llum i per sancionar, en exercici de la seva funció, tots els comportaments que han contravingut la llei.
El meu Govern respecta escrupolosament l’acció independent de la justícia i col•labora en tots els requeriments que la justícia li ordena.
Però hem d’anar més enllà.
Tots estarem ben d’acord a prendre mesures perquè els episodis que han passat no es puguin tornar a produir.
D’entrada és molt important afavorir l’economia productiva i combatre l’especulació, que és un camp abonat a la corrupció.
En aquest sentit, compartir el projecte amb els sindicats i les organitzacions empresarials dóna major transparència a la gestió. També junts hem de fer feina per evitar les males pràctiques.
Per altra banda, hem disposat un control més estricte de la despesa pública a totes les conselleries del Govern.
Un interventor delegat d’Hisenda supervisa i autoritza cada un dels pagaments, perquè s’ajustin a la legalitat i a l’interès públic.
Les empreses públiques, creades per donar major agilitat i autonomia als serveis, també han d’estar sotmeses a un control rigorós de la despesa.
Preparam una llei del sector públic que garanteixi aquest control, que presentarem enguany mateix.
Tots necessitam estar segurs que no hi ha cap desviació dels recursos dels contribuents.
Volem evitar que el comportament corrupte d’algunes persones afecti la confiança que els ciutadans necessiten tenir en les administracions i en tots els grups polítics.
I al mateix temps vull fer un reconeixement a la gran majoria dels treballadors i treballadores, funcionaris, professionals i responsables de les administracions públiques, que treballen amb honestedat i esforç per servir els ciutadans.

L’austeritat, la transparència i el rigor en l’Administració pública és una prioritat d’aquest Govern.
Preparam una norma del bon govern per marcar estrictament les línies de conducta dels responsables polítics de les institucions.
Tot i així, el control sobre l’Administració ha de ser compatible amb l’agilitat i l’eficiència de la tramitació pública. Rigor i eficiència.
Ja per acabar, permetin-me, senyores i senyors diputats, que em dirigeixi directament a la ciutadania.
Estam davant un moment crucial, i de la direcció que prenguem es derivarà el nostre futur.
El Govern que presidesc ha traçat un nou rumb per a l’avanç de la nostra comunitat.
El meu compromís és el de liderar un creixement sostingut i harmònic, basat en la modernització dels principals sectors de l’economia, especialment el turístic.
La crisi que ara vivim ens ha mostrat que, ara més que mai, és necessari passar de l’economia especulativa, insolidària per naturalesa, a una nova forma de créixer, a l’economia productiva que crea beneficis socials i col•lectius.
Vostès saben que som la comunitat amb l’índex d’emprenedors més alt d’Espanya.
Som també líders en la indústria turística, i hem sabut expandir les nostres empreses cap a l’exterior i obrir nous mercats.
La nostra gent està avesada a l’esforç. Una bona prova en són els nostres esportistes, i vull fer una referència especial als que han participat en els Jocs Olímpics i Paralímpics de Pequín, que han tornat a ca nostra amb medalles i han inscrit el seu nom i el de les Illes Balears en la nòmina dels millors del món.
Hem superat moments difícils.
De cada entrebanc, de cada dificultat, n’hem sortit amb una nova empenta.
Només els països que tenen un projecte i creuen en si mateixos van endavant.
I nosaltres tenim un projecte i creim en la gent d’aquest país.
Ara per ara, ningú no s’atreveix a preveure el final de la crisi que ara ens afecta. Per això és ben necessari l’esforç col•lectiu. L’esforç responsable de tot el país.
Dels governants i dels que ara estan a l’oposició, dels emprenedors, de tota la gent: les famílies, la gent jove, els treballadors, la gent gran.. i de tots els col•lectius de la societat civil.
És el moment de la unitat d’acció.
Hem de fer, tots, sacrificis. Hem de fer un esforç addicional, més gran del que estàvem habituats.
Hem de sumar voluntats, ens hem de preparar a fons.
Hem d’estar amb les millors condicions quan es produeixi la recuperació.
Ningú no es pot permetre el luxe irresponsable del desànim ni de la desconfiança.
Podem remuntar l’adversitat i ens podem situar en la millor posició de futur.
Senyores i senyors diputats,
Voldria que aquest debat sigui un exercici de responsabilitat, de realisme i de compromís.
Ara, tots hem d’estar a l’altura que el país necessita i que el temps ens demana.
Vull que les meves darreres paraules d’aquesta primera intervenció siguin una crida a la ciutadania per a l’ús i l’exhibició col•lectiva de l’orgull de país.
Els esforços d’un poble per superar les adversitats es fabriquen amb el material que destil•la l’orgull de país. I nosaltres, ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears, estam ben orgullosos de ser qui som.
L’esforç està garantit. En conseqüència, l’esperança i la confiança també.
Moltes gràcies.